reunióiagonegueruela

Reunió amb el conseller Iago Negueruela

El passat dilluns 20 de juliol tres membres del Col·lectiu es reuniren amb el Conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela. En la línia de les darreres reunions que s’han duit a terme, els companys David Abril, Sebastián Lora i Antoni Tarabini intercanviaren visions sobre la crisi socioeconòmica provocada per la COVID-19. Així mateix féren arribar un exemplar en paper del darrer document del Col·lectiu, Per una sortida justa, sostenible i progressista a la crisi.

Per la seva banda, el Conseller donà el seu punt de vista sobre la crisi, a més d’explicar les mesures que s’estaven implementant per fer-hi front, com la gestió dels ERTOS o el pla de reactivació econòmica.

reunióconsell

El Col·lectiu es reuneix amb la Presidenta del Consell de Mallorca

Membres del Col·lectiu Alternatives es van reunir el passat dos de juliol amb Catalina Cladera, presidenta del Consell Insular de Mallorca, per intercanviar visions sobre la crisi provocada per la COVID-19.

Els companys Miquel Rosselló i Sebastián Lora aprofitaren per fer arribar a la institució el darrer document Per una sortida justa, sostenible i progressista a la crisi, així com per exposar la necessitat d’una planificació estratègica efectiva i liderada per l’administració.

Per la seva banda, la Presidenta va exposar les línies generals del Pla Mallorca Reacciona per fer front a la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques.

Ja tenim web!

El Col·lectiu Alternatives estrena pàgina web. A aquest portal s’hi podrà trobar tota la informació relacionada amb l’entitat. Documents, llibres, articles i notícies variades seràn els principals continguts de l’espai, així com un espai de contacte i llista de correu.

La-indzstria-invisible-RGB

La indústria invisible, 1950-2016. El desenvolupament del turisme a l’economia de Balears

Carles Manera i Ferran Navinés

L’economia balear s’enlaira, segons les xifres més recents. Creix a una taxa propera al 4 per cent, rep un allau de visitants i els indicadors laborals són potents numèricament —altra cosa és la qualitat de les contractacions. Les ofertes complementàries també es beneficien d’aquesta gran ocupació, segons les declaracions de les patronals corresponents, que indiquen alhora la millora dels negocis. Aquestes variables han impregnat d’optimisme bona part dels agents econòmics. Però, alhora, veus socials des de l’esfera ambiental alerten sobre aquest pretès èxit i posen dics de contenció a l’eufòria: els impactes ambientals són rellevants, agreujats per la manca de pluges, i la congestió demogràfica es revela com un estat que va més enllà de les percepcions individuals. Balears sembla, de bell nou, un cavall desbocat, fins a l’extrem que s’han vist publicades declaracions i opinions sobre la necessitat de contenir el número de visitants. El tema porta als responsables polítics, i als estudiosos de l’economia turística en les seves múltiples vessants, a pensar seriosament en aquesta qüestió.

Per una sortida justa, sostenible i progressista a la crisi

La crisi provocada per la Covid-19 ha esclatat de sobte a les Illes, interrompent el debat ampli sobre el canvi de model econòmic. Ens trobam, ara, davant la necessitat de donar respostes immediates per sortir d’aquesta situació. Arran d’aquesta nova conjuntura, és més necessari que mai posar damunt la taula propostes que conjuguin el curt i el llarg termini. Des del Col·lectiu entenem que la sortida d’aquesta crisi s’ha de fer amb criteris coherents amb les propostes que fa anys treballam. No tendria sentit aprofundir en un model que consideram caduc i que ens situa en una posició encara més complicada en una crisi d’aquestes característiques.

Aquest nou document ha estat redactat col·lectivament aquests darrers mesos. Es fan dos primers diagnòstics que consideram contradictoris entre si, entenent que la crisi s’emmarca en unes dinàmiques estructurals que dificulten una sortida sense canvis profunds. Així, entenem que aquesta situació reforça els arguments a favor del canvi de model. A continuació s’estableixen una sèrie de prioritats a seguir per un govern progressista, acompanyades de propostes concretes en qüestió de finançament i gestió política.

Llibre ‘Eines per a una estratègia cap a la sostenibilitat’

Seguint amb la línia dels altres documents, aquest llibre presenta una proposta d’indicadors que configuren el que hauria de ser un quadre de comandament per a gestionar una planificació estratègica a les administracions públiques. Una estratègia que hauria d’anar encaminada a propiciar i guiar una transició de model de desenvolupament, cap a un horitzó integral de sostenibilitat econòmica, laboral, social i mediambiental. La posició comuna del Col·lectiu Alternatives queda reflectida en la introducció i conclusions finals del document. La resta d’aportacions estan signades pels autors, com aportacions obertes per al debat.

En el document Ivan Murray ens demostra que a les Illes Balears hi ha prou producció científica en el tema dels indicadors sobre sostenibilitat. Proposa replicar l’OBSAM menorquí (Observatori Soci-ambiental de Menorca) per al conjunt de les Illes Balears.

Enric Tortosa i Ferran Navinés ens aporten l’experiència de la possibilitat de conjunció i de síntesi entre el treball científic i el debat democràtic amb la societat civil. El dictamen 5/2007 del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, sobre la Gestió Integrada de la Zona Litoral de les Illes Balears és un bon exemple de bona pràctica reconeguda per la mateixa Unió Europea.

Ferran Navinés ens presenta de manera gràfica en el document, una proposta de síntesi d’indicadors interrelacionats de sostenibilitat per a les Illes Balears amb una visió estratègica 2030. Per una banda presenta un triangle de matèria econòmica, laboral i social. Serien els indicadors de renda per càpita, índex de qualitat del treball i l’índex de benestar social. Ferran Navinés, Maria del Mar Ribas i Antònia Puigrós elaboren aquests apartats.

Aquest triangle es veuria envoltat per un cercle de sis indicadors mediambientals. La comptabilitat dels fluxos de materials, la comptabilitat dels fluxos físics d’energia, els comptes d’emissions a l’Atmosfera, els comptes de l’aigua, els comptes de residus, els comptes territorials. Aquests indicadors han estat treballats per Ivan Murray.

Finalment el cercle estaria tancat per un rectangle de quatre indicadors de bon govern. Els de qualitat de govern, relacions amb la ciutadania, la funció pública i la digitalització a les administracions i ens públics. Sebastián Lora, Maria José Suasi, Javier Bustamante i Fernando Monar els han treballat.

Aquests 13 indicadors tenen una metodologia unificada de presentació. A la vegada en els annexos del document, hi ha un treball de Joan Matamalas, sobre altres indicadors sintètics regionals, un indicador econòmic de mesura de la desigualtat i altres més específics com els residus i les emissions contaminants, en referència comparativa també regional i europea, que ajuden a plantejar la importància de les estadístiques en els temes relacionats amb la sostenibilitat, i del seu ús o no, de cara a les polítiques prioritàries de les administracions públiques. 

És el tercer document del Col·lectiu, a més d’altres ponències i treballs que han fet alguns dels membres. Aquest llibre ha estat editat gràcies al suport de l’estalvi ètic de Caixa Colonya.

Manifest ‘Pensar per avançar’

Pensar per avançar: Sector públic, Planificació i Sistemes d’informació: Alguns instruments per al canvi social” és el segon manifest del Col·lectiu. Fet públic l’any 2018, aquest document reflexiona sobre el paper cabdal del sector públic en el procés de transició cap a un nou model productiu. La necessitat clau d’un bon sistema d’indicadors, d’una visió estratègica a llarg termini o d’una capacitat de planificació econòmica efectiva en son els principals continguts.

Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu

Document fundacional del Col·lectiu, presentat el 9 de maig del 2016 a Palma, amb l’objectiu d’incidir públicament en el debat sobre la necessitat de canviar l’actual model productiu. Des del rigor i l’argumentació en els debats i les comunicacions. Amb la voluntat de posar en valor els diferents, excel·lents, i massa vegades desconeguts, treballs dels investigadors illencs amb visions crítiques sobre el model econòmic dominant.