Per una sortida justa, sostenible i progressista a la crisi

La crisi provocada per la Covid-19 ha esclatat de sobte a les Illes, interrompent el debat ampli sobre el canvi de model econòmic. Ens trobam, ara, davant la necessitat de donar respostes immediates per sortir d’aquesta situació. Arran d’aquesta nova conjuntura, és més necessari que mai posar damunt la taula propostes que conjuguin el curt i el llarg termini. Des del Col·lectiu entenem que la sortida d’aquesta crisi s’ha de fer amb criteris coherents amb les propostes que fa anys treballam. No tendria sentit aprofundir en un model que consideram caduc i que ens situa en una posició encara més complicada en una crisi d’aquestes característiques.

Aquest nou document ha estat redactat col·lectivament aquests darrers mesos. Es fan dos primers diagnòstics que consideram contradictoris entre si, entenent que la crisi s’emmarca en unes dinàmiques estructurals que dificulten una sortida sense canvis profunds. Així, entenem que aquesta situació reforça els arguments a favor del canvi de model. A continuació s’estableixen una sèrie de prioritats a seguir per un govern progressista, acompanyades de propostes concretes en qüestió de finançament i gestió política.

Llibre ‘Eines per a una estratègia cap a la sostenibilitat’

Seguint amb la línia dels altres documents, aquest llibre presenta una proposta d’indicadors que configuren el que hauria de ser un quadre de comandament per a gestionar una planificació estratègica a les administracions públiques. Una estratègia que hauria d’anar encaminada a propiciar i guiar una transició de model de desenvolupament, cap a un horitzó integral de sostenibilitat econòmica, laboral, social i mediambiental. La posició comuna del Col·lectiu Alternatives queda reflectida en la introducció i conclusions finals del document. La resta d’aportacions estan signades pels autors, com aportacions obertes per al debat.

En el document Ivan Murray ens demostra que a les Illes Balears hi ha prou producció científica en el tema dels indicadors sobre sostenibilitat. Proposa replicar l’OBSAM menorquí (Observatori Soci-ambiental de Menorca) per al conjunt de les Illes Balears.

Enric Tortosa i Ferran Navinés ens aporten l’experiència de la possibilitat de conjunció i de síntesi entre el treball científic i el debat democràtic amb la societat civil. El dictamen 5/2007 del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, sobre la Gestió Integrada de la Zona Litoral de les Illes Balears és un bon exemple de bona pràctica reconeguda per la mateixa Unió Europea.

Ferran Navinés ens presenta de manera gràfica en el document, una proposta de síntesi d’indicadors interrelacionats de sostenibilitat per a les Illes Balears amb una visió estratègica 2030. Per una banda presenta un triangle de matèria econòmica, laboral i social. Serien els indicadors de renda per càpita, índex de qualitat del treball i l’índex de benestar social. Ferran Navinés, Maria del Mar Ribas i Antònia Puigrós elaboren aquests apartats.

Aquest triangle es veuria envoltat per un cercle de sis indicadors mediambientals. La comptabilitat dels fluxos de materials, la comptabilitat dels fluxos físics d’energia, els comptes d’emissions a l’Atmosfera, els comptes de l’aigua, els comptes de residus, els comptes territorials. Aquests indicadors han estat treballats per Ivan Murray.

Finalment el cercle estaria tancat per un rectangle de quatre indicadors de bon govern. Els de qualitat de govern, relacions amb la ciutadania, la funció pública i la digitalització a les administracions i ens públics. Sebastián Lora, Maria José Suasi, Javier Bustamante i Fernando Monar els han treballat.

Aquests 13 indicadors tenen una metodologia unificada de presentació. A la vegada en els annexos del document, hi ha un treball de Joan Matamalas, sobre altres indicadors sintètics regionals, un indicador econòmic de mesura de la desigualtat i altres més específics com els residus i les emissions contaminants, en referència comparativa també regional i europea, que ajuden a plantejar la importància de les estadístiques en els temes relacionats amb la sostenibilitat, i del seu ús o no, de cara a les polítiques prioritàries de les administracions públiques. 

És el tercer document del Col·lectiu, a més d’altres ponències i treballs que han fet alguns dels membres. Aquest llibre ha estat editat gràcies al suport de l’estalvi ètic de Caixa Colonya.

Manifest ‘Pensar per avançar’

Pensar per avançar: Sector públic, Planificació i Sistemes d’informació: Alguns instruments per al canvi social” és el segon manifest del Col·lectiu. Fet públic l’any 2018, aquest document reflexiona sobre el paper cabdal del sector públic en el procés de transició cap a un nou model productiu. La necessitat clau d’un bon sistema d’indicadors, d’una visió estratègica a llarg termini o d’una capacitat de planificació econòmica efectiva en son els principals continguts.

Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu

Document fundacional del Col·lectiu, presentat el 9 de maig del 2016 a Palma, amb l’objectiu d’incidir públicament en el debat sobre la necessitat de canviar l’actual model productiu. Des del rigor i l’argumentació en els debats i les comunicacions. Amb la voluntat de posar en valor els diferents, excel·lents, i massa vegades desconeguts, treballs dels investigadors illencs amb visions crítiques sobre el model econòmic dominant.